Durant l'edició d'aquesta entrevista, Tonya Is ha anunciat que deixa de ser la seleccionadora nacional del sub 17 femení espanyol. Aquesta és, probablement, la seva última entrevista com a seleccionadora nacional.

En el teu 'palmarès' futbolístic hi ha moltes referències tipus "la primera que..." Quantes barreres has trencat al llarg de la teva trajectòria?

Vaig ser la primera dona en arribar a seleccionadora nacional, la primera entrenadora que ha guanyat un mundial per al futbol femení espanyol. La primera espanyola, també, nominada a un The Best FIFA Women's Coach, com una de les 10 millors entrenadores o entrenadors de futbol femení del món el 2019... I, també, he estat la primera a guanyar un europeu en 2018, a més del Mundial.

Estic molt contenta, cada vegada que s'aconsegueix alguna cosa amb aquesta selecció és, gairebé, fer història. Continuaré treballant amb la mateixa humilitat per a continuar aconseguint títols i continuar trencant barreres per a les dones i per a tot el futbol femení en general.

Sents que tots aquests títols són la recompensa al treball de tota una vida?

Tots aquests triomfs són, d'alguna manera, la recompensa al treball, esforç i sacrifici realitzats durant tots aquests anys. Quan vaig entrar en la Federació, venia de guanyar un campionat d'Espanya amb la selecció territorial d'Astúries, que també era la primera vegada en la història que es guanyava un campionat d'Espanya amb la selecció femenina asturiana.

M'ha costat molt arribar fins aquí i continuo treballant per a estar més amunt. Perquè, al final, els títols aconseguits són el que avalen a un entrenador.

M'ha costat molt arribar fins aquí i continuo treballant per a estar més amunt. Perquè, al final, els títols aconseguits són el que avalen a un entrenador.

També vas formar part de l'equip que va guanyar, per primera vegada en la història, una medalla per a la selecció nacional absoluta femenina en un europeu...

Sí, vaig estar en el primer campionat europeu en el qual la selecció espanyola de futbol femení va fer podi. Vam guanyar la medalla de bronze a l'Eurocopa del 1997 al campionat de Suècia- Noruega. És la millor posició en la qual ha quedat Espanya en la categoria absoluta femenina fins al moment.

Estic contenta d'haver estat una de les 20 dones que també va fer història com a futbolista en aquell moment, que va ser històric, i que ho continua sent perquè encara no s'ha aconseguit quelcom similar.

Com vas començar a jugar al futbol i com es va convertir això en la teva passió i estil de vida?

Vaig començar a jugar a futbol amb 14 anys, que era tard, però d'això fa molt de temps. Ara, les nenes comencen a jugar amb 4 anys. Ens en porten 10 de diferència respecte a quan jo jugava i això és molt bo. Des de llavors, la meva vida ha sigut futbol, futbol i més futbol.

Imaginem que t'has trobat molts obstacles en la teva carrera, només pel fet de ser dona...

Els inicis de la meva etapa com a jugadora van ser durs. Anava a veure jugar als meus germans i jo no podia jugar, perquè en aquella època no se'ns permetia jugar amb nois. Ells jugaven a un camp de futbol normal i corrent, mentre que el meu primer partit va ser en un prat que van delimitar amb pintura i on van posar uns pals com a porteria amb una corda que feia de travesser...  Va ser molt frustrant, no era el camp que imaginàvem, però les ganes ens feien seguir endavant.

Les que vam començar a jugar al futbol en aquella època malgrat els insults i els mals gestos que vam rebem per part de molta gent, vam ser unes valentes. Vam sobreviure les que, de veritat, vam dir: jo vull ser futbolista i a mi ningú m'ho impedirà pel fet de ser dona.

Les nenes que estic entrenant ara, per exemple, tenen el que tenen gràcies a totes aquestes valentes que un dia ens vam atrevir a no tirar la tovallola.

Així i tot, queda molt per fer. Parlem, per exemple, de la polèmica del Conveni Col·lectiu per a les futbolistes...

Em sembla necessari. És un col·lectiu de treballadores com qualsevol altre que ha de tenir el seu corresponent conveni i els seus drets regulats, com qualsevol treballador.

Estic contenta d'haver estat una de les 20 dones que també va fer història com a futbolista en aquell moment, que va ser històric, i que ho continua sent perquè encara no s'ha aconseguit quelcom similar.

Quins són els principals reptes per al futbol femení?

Que continuï creixent, simplement. Que vegem que el futbol femení va cap amunt, que continuen secundant-lo i que se li doni visibilitat. Tan bon punt se li doni visibilitat al futbol femení, estarem parlant d'una altra cosa, però, ara, necessitem una mica més de suport dels mitjans de comunicació.

No m'agrada comparar-lo amb el futbol masculí perquè crec que nosaltres hem de buscar les nostres pròpies millores i no entrar en comparacions. Crec que seria un error. A més, crec que juguem amb avantatge, perquè sabem els errors que ha comès el futbol masculí. Sabem el que no hem de fer.

Per exemple?

Per exemple, els nois deixen d'estudiar molt aviat per a dedicar-se al futbol. Jo crec que es pot intentar compaginar. Hem de ser futbolistes formades. A les categories inferiors que dirigeixo intento inculcar-los que els estudis són importants perquè, en definitiva, és del que viuran.

Desgraciadament, el futbol femení no genera els ingressos que genera, de moment, el futbol masculí. Les quantitats que guanyen les noies no els permeten viure del que han generat durant la seva carrera futbolística una vegada deixen el futbol.

Parlem de la selecció sub 17, una categoria d'èxits en majúscules...

Des que entreno a la selecció sub 17, hem aconseguit: la plata en l'europeu de 2016, i aquell mateix any, ens vam classificar per al mundial de Jordània on vam obtenir el bronze. Al 2017, vam tornar a guanyar la medalla de plata a l'europeu. Dos europeus que hem perdut a la final i als penals... em fa molta ràbia...

Al 2018 vam guanyar l'or a l'europeu de Lituània i l'or al Mundial de l'Uruguai. Al 2019 hem sigut semifinalistes a l'europeu. Ara, estem encantades al Futbol Salou preparant-nos per a la ronda d'elit que tenim al març i jugarem un partit amistós contra Alemanya, que és una prova de foc, la millor selecció a la qual ens podem enfrontar i l'actual campiona d'Europa.

Hem de quedar entre les 3 millors d'Europa per a poder classificar-nos per al Mundial que enguany es jugarà a l'Índia.

Les espanyoles van jugar un partit amistós contra la selecció alemanya sub 17 en les instal·lacions del Complex Esportiu Futbol Salou. Les espanyoles van guanyar a les alemanyes 3 a 1. 

La teva filla, Paula Suárez, ha heretat la teva passió pel futbol i ha marxat a complir el seu propi somni americà. Quins consells li dones?

La meva filla és portera i va estar a la selecció amb la categoria sub 16 i sub 17 en aquesta generació d'or que ho ha guanyat tot. Enguany li han sortit ofertes per a diferents universitats dels Estats Units amb beca esportiva i m'ha dit: me’n vaig a viure l'aventura americana!

Li dono tots els consells del món, però allí no valoren que sigui la filla d'una seleccionadora nacional. Els importa la persona, la jugadora. Aquí s’ho va passar malament perquè hi havia molta gent que li deia que estava en la selecció 'per ser la filla de' però jo crec que, si una persona té el nivell, no cal fer-la de menys- ni de més- pel fet que hi hagi una relació familiar.

El meu objectiu era portar a l'equip a l'europeu i al mundial. Crec que no m'he equivocat en la selecció de les jugadores, perquè he guanyat l'europeu i he guanyat el mundial.

A més, és una gran estudiant. Ha entrat en el quadre d'honor de la Universitat i ha estat nominada diverses vegades com a millor esportista de la Confederació. No és casualitat.

El meu objectiu era portar a l'equip a l'europeu i al mundial. Crec que no m'he equivocat en la selecció de les jugadores, perquè he guanyat l'europeu i he guanyat el mundial.

Gestionar un equip d'adolescents no deu ser fàcil, sobretot en l'àmbit emocional. Tenint en compte les polèmiques declaracions de l'exentrenador de l'Espanyol, Pablo Machín, ens pots dir si tu creus en la figura del psicòleg esportiu?

Jo crec en la figura del psicòleg esportiu. Nosaltres tenim a un company a l’staff que ens ajuda en aquesta faceta, a mi com a entrenadora i al grup, perquè has de gestionar moltes coses i no és fàcil amb un grup de joves.

Per exemple, per al mundial, apartes a les noies durant un mes del seu entorn, dels seus amics, del seu col·legi, de la seva família... No és fàcil. I, de sobte, tenen a una altra família. Per això es creen uns vincles tan forts durant la competició, perquè son les persones amb qui es recolzen.

Jo faig una mica de tot; d'entrenadora, de psicòloga, de mare... i elles ho agraeixen. Quan has de fer-los una abraçada perquè veus que ho necessiten, les abraces. I quan has de renyar-les, les renyes. I quan cal animar-les perquè tenen una baixada d’ànims, entre tot l’staff ho gestionem.

No és fàcil i, a més, cal donar-los hores per a estudiar i controlar que estiguin al dia amb els deures per a què, quan tornin al col·legi, puguin demostrar que sí que poden compaginar els estudis amb el futbol.

De manera que, per descomptat, la part emocional té molta importància, perquè pot modificar el rendiment d'una futbolista. Si no estàs bé, el rendiment no serà bo. I, com són adolescents, entre tot el staff hem de controlar molt que totes les noies estiguin a un bon nivell emocional per a estar a un nivell esportiu.

Certament, és una edat complicada...

Aquestes nenes necessiten molta confiança. Confiança en elles mateixes, confiança en mi com a entrenadora, en l’staff, en les companyes... jo sempre els ho dic: confiança, confiança, confiança...

Com creus que et descriurien les teves jugadores?

Crec que dirien que sóc una seleccionadora exigent, perquè ho sóc amb mi mateixa i amb elles, però també divertida quan ho he de ser. Crec que els agrada la meva manera de ser, quan comencen a conèixer-me saben quan toca riure i quan toca estar serioses.

Quina és la recepta per a tant d'èxit?

Treball, treball i ambició. És una cosa que m'agrada transmetre a les noies. Jo sóc molt ambiciosa, no és una ambició desmesurada, però cal ser ambiciosos.

Fotos: Twitter Toña Is, Futbol Salou