Ets olímpica, campiona d'Europa de Rugbi XV i seven, i el referent femení del rugbi a Espanya. Déu ni do! Com valores la teva trajectòria?

L'esport m'ha apassionat des de petitona i he tingut la sort que han arribat resultats. Però el que més valoro és tot el treball que hi ha darrere, que quan està promogut per una passió, és més fàcil. Des que el vaig descobrir, he bolcat la meva vida un 200% entorn del rugbi. Això va implicar marxar lluny de la meva família i els meus amics, anar a viure 2 anys a França per jugar a les millors lligues, passar dues temporades a Nova Zelanda…

Nova Zelanda és la meca del Rugbi, devia ser una gran satisfacció per a tu…

Totalment. Quan aquí parava la lliga, allí començava la lliga territorial de més alt nivell abans d'arribar a la selecció neozelandesa. Vaig anar-hi a l'aventura amb dues companyes, la Berta García i la Irene Schiavon, amb la idea d'entrenar dur i aprendre. I, finalment, vam poder jugar uns quants partits. A l'any següent vaig repetir.

A més a més de Nova Zelanda, has jugat a França i al Japó. Amb quina experiència internacional et quedes?

No les puc comparar, totes m'ha aportat alguna cosa. França per a mi va significar un punt d'inflexió i una gran experiència personal perquè era molt joveneta. A França, el rugbi és un dels grans esports nacionals, allí vaig començar a entrenar matí i tarda i a tenir clar on volia arribar.

Nova Zelanda és la meca del rugbi i el somni de qualsevol jugadora o jugador. Allí vaig viure l'optimització del rendiment, és la lliga de més alt nivell en la qual he jugat mai i el nivell d'exigència i l'aprenentatge van ser brutals.

Al Japó, el rugbi està en desenvolupament i té un nivell fins i tot una mica per sota d'Espanya. L'any passat vaig tenir l'oportunitat de ser la primera jugadora espanyola en anar al Japó amb un contracte professional. Em cridava molt l'atenció conèixer la seva cultura i veure com estan potenciant l'esport femení, a més d'aprendre i aportar la meva experiència a l'equip.

Al contrari del que sembla, el rugbi és famós pels seus valors. Com li explicaries a algú que creu que és un esport per a bèsties, que el rugbi té uns grans valors?

Li diria que vagi a veure un partit de rugbi en persona. Veure a 30 o 40 mil persones en silenci per a respectar la concentració d'un jugador que xuta als pals, és increïble. I quan un àrbitre sanciona a un jugador o a una jugadora ningú va a qüestionar la seva decisió.

Per descomptat, no som perfectes, però en la gran majoria dels casos, és així. És el primer que t'ensenyen i està molt per sobre del rendiment esportiu. Pots ser molt bon jugador, però si no demostres aquests valors… uf… el camí es fa molt més difícil, perquè el grup sempre està per sobre.

Fins i tot al nivell més alt? Fins i tot als All Blacks on pot haver-hi més ego?

100%. No conec a cap jugador dels All Blacks amb aquest ego, i en conec a uns quants… Per a ells, la samarreta, l'equip, està per sobre de l'individu. Entenen que són persones que formen part d'un procés, que avui porten aquesta samarreta, però que el dia de demà la portaran uns altres jugadors.

Una anècdota; sóc jurat del Premi Princesa d'Astúries dels Esports, i quan el van guanyar els All Blacks l’any 2017, va venir una representació de l'equip. Vam estar una setmana amb ells i vam poder veure com emanen humilitat. Saben que són estrelles del rugbi, però no tenen aquest ego.

Nosaltres, les Leonas, també considerem que som part d'un procés i volem ser uns bons referents esportius per a les nenes i deixar la samarreta en un lloc millor.

I com et sents quan una nena et diu que vol ser una Lleona, com tu?

Se'm dibuixa un somriure a la cara i em fa molt feliç. Perquè veus que l'esforç val la pena. Fa molts anys que treballo en l’esport, però també en l'àmbit de la comunicació.

Quan jo vaig començar, hi havia referents femenins del rugbi, però no les podia veure ni seguir als mitjans de comunicació per aprendre d'elles. Per això, crec que la creació de referents esportius femenins, i que aquests siguin visibles, és important per a les nenes d'avui. Val la pena. Personalment, escric la columna ‘Rugbi Passion’ al diari El Confidencial i amb el meu equip de treball hem creat una aplicació mòbil PGR APP per tothom qui vulgui estar al corrent de tot el que fem les Leonas i dels diferents projectes que lidero. 

Segons la teva experiència internacional, diries que hi ha una relació directa entre els valors associats a l'esport que més se segueix a un país i el com és aquesta societat? Dit d’una altra manera, la societat neozelandesa professa els valors del rugbi?

100% i es nota. Nova Zelanda està impregnada d'aquests valors i crec que és molt bonic. La societat se sent identificada amb els All Black i les Black Ferns i el que transmeten aquests equips. Això no vol dir que tothom tingui aquests valors integrats al 100% en tot moment, però jo ho he vist i ho he viscut. I aquesta és la raó per la qual Nova Zelanda ha connectat tan profundament amb mi.

Quin creus que és l'estat de salut del rugbi a Espanya? I concretament sobre el rugbi femení?

A partir de la classificació d'Espanya als Jocs Olímpics, tant l'equip femení com l'equip masculí de rugbi 7, van experimentar un gran creixement mediàtic i s'ha notat un major interès i coneixement de l'esport per part de la gent. Queda molt camí per fer, però crec que el rugbi espanyol està vivint un bon moment.

El rugbi femení cada vegada té més afició presencial, estem entre les 10 millors del món i en l’àmbit mediàtic, tenim suports com el d'Iberdrola a través del programa Universo Mujer i difusió de la televisió pública. En rugbi 7, que és la disciplina olímpica, ja estem en procés de classificació per a Tòquio 2020 i tant de bo puguem repetir!

Es veu una gran implicació i esforç personal en els equips femenins de rugbi. Què té el rugbi que us enganxa tant?

El rugbi connecta molt amb la meva persona i la meva essència. A més, esportivament parlant, el rugbi dona moltes oportunitats, perquè integra a persones de tota mena de morfologia, capacitats o habilitats. Tothom té el seu rol i tots són igual d'importants. Totes som molt diferents i això crec que és un plus pel grup, perquè trobes un lloc on rendir esportivament i que, a més a més, és com una família.

El sentiment de pertinença que es genera en el rugbi és molt gran. Si, a més a més, en aquesta família lluites i et deixes la pell per un objectiu comú, com un mundial o uns jocs olímpics, sents que formes part d’un procés i això es converteix en un propòsit de vida.

Crec que, a més, el rugbi t'exposa molt: al camp treus les teves màximes febleses i les teves màximes fortaleses. I això, a les persones que tenim un esperit de superació, ens enganxa. Aquest cúmul de circumstàncies és el que van fer que m'enamorés del rugbi.  Físicament, mentalment i emocionalment és una entrega màxima.

A més de practicar-lo, estàs molt involucrada en la divulgació dels valors del rugbi. D'aquí els teus projectes Rugbi Lliure i Rugbi Values…

A mi el rugbi em va ajudar a desenvolupar-me com a persona i com a esportista, i em continua ajudant. I veig molts exemples de persones a les quals el rugbi també les ha ajudat molt. Per això, vaig decidir crear aquests projectes basats en l'educació en valors a través del rugbi. Un a escala nacional i un altre d’internacional, perquè no és el mateix dirigir-se a un col·lectiu de nens que viuen a les faveles del Brasil, que a una empresa de ciberseguretat a Madrid. Tot i això, adaptant el context, els valors que treballem són els mateixos; la gestió de les emocions, les habilitats socials, de comunicació, etc. 

A nivell nacional, el projecte es diu Rugbi Values i té 4 variants segons al col·lectiu al qual ens dirigim: empreses, centres educatius, persones amb el risc d'exclusió social i clubs esportius.

A nivell internacional, està el projecte Rugbi Lliure, que té un caràcter solidari. Fem una gira anual, coincidint amb les meves vacances, per apropar el rugbi a col·lectius vulnerables. L’any 2016 vam ser a Xile i a Rio. L’any 2017 vam anar al Marroc i aquest any repetirem Xile i, potser, podem anar també a Kenya. 

Hauràs conegut moltes històries de superació personal en aquestes gires…

Sí, moltes. De fet, i això és una primícia, estem gravant una sèrie documental per a mostrar com el rugbi pot millorar o a canviar positivament a les persones i a la societat. Ja tenim el primer capítol gairebé acabat, i esperem estrenar-lo aquest maig a Madrid.

Alguna experiència dels projectes que t'hagi arribat especialment al cor?

N’hi ha vàries…  Te n’explico una en concret que ens va impactar molt. Estàvem a una escola d’Arica, al nord de Xile, entrevistant una nena d'uns 12 anys, la Micaela, sobre què li aportava el rugbi. Ella no parava de dir que el rugbi l'havia ajudat molt, i que “li havia donat forces per a tirar endavant, que es podia tirar endavant”. Després ens va explicar que havia viscut un episodi amb el seu pare, sense especificar-ne res més, i que el rugbi l'havia ajudat a oblidar-ho i a tirar endavant. No volia que altres nens passessin pel mateix. 

És una de les històries, però n’hi ha més, de persones que han estat involucrades amb les drogues, a la presó…

El rugbi els ajuda a canalitzar emocions negatives…

Exacte. Als interns dels centres penitenciaris, per exemple, el rugbi els va molt bé, perquè és una forma d’expressar-se i d'alliberar energia físicament i emocional de forma controlada. Al final està demostrat, que quan practiques esport alliberes endorfines que et fan sentir bé.

I el més bonic del rugbi és que, el contacte físic no és a qualsevol preu, hi ha unes normes que et permeten canalitzar l'energia en un entorn sa i segur. Expressar-te física i emocionalment al màxim, però respectant unes normes i sentint que formes part d'alguna cosa.

El passat Dia Internacional de la Dona es va estrenar Capitana Marvel, la 1a pel·lícula de la factoria protagonitzada per una dona. Per a la campanya espanyola es van triar a 5 dones que han fet història en el món de l'esport femení, entre les quals, tu. Què ha significat per a tu participar en aquesta campanya?

Quan em van trucar, em va agradar moltíssim la idea. S'està treballant per la igualtat de gènere des de diferents àmbits, així que molt bé per part de Marvel i de Disney que se sumin a l'educació en valors. I molt bé per part de La Liga que va decidir comptar amb dones esportistes per a la campanya.

El 2018 vau ser campiones d'Europa i el 30 de març és molt possible que ho torneu a aconseguir després d'haver guanyat a Rússia a la semifinal…

Bé, els partits s’han de jugar… Si bé és cert que a Europa ho tenim més fàcil, perquè els grans equips; França, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Gal·les… estan jugant el 6 Nacions de rugbi XV i renuncien al campionat. És una llàstima per a nosaltres, perquè ens agradaria jugar amb les millors… Però és una competició privada i no hi podem entrar.

El passat gener vam jugar contra Escòcia, que aparentment era el partit de més nivell, i les vam guanyar a Madrid, així que continuarem dient-li al 6 Nacions que volem estar entre l'elit mundial i que ens agradaria participar en aquest torneig.

Com encareu els Jocs de Tòquio 2020 i la Rugbi World Cub del 2021 a Nova Zelanda?

Ja tenim tots dos objectius en ment i ho estem treballant en tots i cadascun dels nostres partits. Les Leonas apostarem molt pel preolímpic europeu, que es juga aquest juliol a Rússia, per a intentar aconseguir l'única plaça directa que hi ha, encara que és molt difícil… A Europa tenim a 5 dels millors equips de les sèries mundials, cosa que no passa en altres continents. Si no, lluitarem per una de les dues places del preolímpic mundial de l'any que ve, que és com ens vàrem classificar per a Rio 2016.

Molta sort Leonas!

Fotografies: ALJAZ BABNIK/ Team PGR