Parlem amb la portera del RCD Espanyol i de la selecció espanyola de futbol platja durant la seva visita a Mediterranean Sport Village, amb motiu del Classificatori Europeu als World Beach Games 2019.

Per què vas començar a jugar a futbol platja?

És un esport que enganxa, sobretot al porter. Perquè a diferència del futbol 11, on sempre estàs parada i intervens poc, en el futbol platja és el porter qui inicia l'atac i sempre està en joc. Una vegada ho proves, cada vegada vols més partits i estàs desitjant que arribi la temporada... La veritat és que és un esport que enganxa molt.

L'any passat et van nomenar millor portera de l'Eurocopa de futbol platja. Com vas viure aquest moment?

És un honor, un privilegi. Compensa el treball que has estat fent i premia el fet d'haver realitzat un gran campionat. A més, hi ha bones porteres! És a dir, que em premiïn a mi per sobre d'altres, és una gran recompensa personal. Penso que també és un reconeixement col·lectiu, perquè les teves companyes t'ajuden a aconseguir-ho. Individualment, és un premi que quedarà en la història i és bonic tenir-lo.

Arribes als classificatoris europeus dels World Beach Games després de l'últim partit de la Lliga amb l'Espanyol i amb 30 partits a la teva esquena. Et resultarà complicat adaptar-te a les condicions del futbol platja?

No he jugat tots els partits, arribo bé. Al cap i a la fi, són esports diferents i la ment desconnecta ràpid d'un per a connectar amb l'altre. Estàs cansada de tot l'any, però te'l prens diferent. Et vas preparant per a quan arribi la temporada de futbol platja, ja que el nivell de càrrega és diferent i cal habituar el teu cos a aquest estil de joc i a la transició del camp a la sorra.

Què és el que més t'agrada del futbol platja?

M'agrada trepitjar la sorra descalça, és una sensació increïble. En el camp sempre estàs amb les botes posades i els peus agraeixen el contacte amb la sorra. I després, el constant atac, on el porter està sempre jugant, sempre participa. A més, quan cal fer atallades o parades espectaculars, no és el mateix caure sobre la sorra que sobre la gespa.

Vas començar la teva carrera professional quan tenies 15 anys. Aquesta és la teva 20a temporada, i has estat en 6 equips diferents. És una carrera molt llarga per a l'edat que tens. Si d'aquests 20 anys de trajectòria haguessis de triar un moment, quin seria?

Triaria el moment en el qual vaig guanyar la lliga amb el Levante, per la importància que té guanyar una "SuperLiga". També em quedaria amb el moment en el qual vaig guanyar la Copa de la Reina amb l'Espanyol. Érem un equip molt jove, no hi havia molt pressupost, però teníem un entrenador molt bo, que actualment entrena als nois en 2a B. Va ser un any increïble. El futbol platja també m'està donant molt bons moments i espero que segueixi així.

En els últims mesos s'està parlant més del futbol femení, sobretot després del rècord històric d'espectadors que es va batre en l'Estadi Wanda Metropolità en el partit entre l'Atlètic de Madrid – Barcelona. Com veus l'evolució del futbol femení i quins reptes creus que queden?

L'evolució del futbol femení es veu reflectida avui dia. Abans no sortíem a la televisió, ni teníem xarxes socials, ni ens patrocinaven les marques. Crec que estem fent passos, però tan ràpid com ens agradaria. Altres seleccions i altres països van molt per davant nostre. Però és veritat que estem creixent. Es nota que hi ha qualitat, és un altre tipus de futbol, però és futbol. Crec que han de continuar apostant per nosaltres, perquè l'evolució del futbol femení seguirà endavant i esperem que sigui en un curt període de temps.

L'any passat vam tenir aquí a Renate Lignor, l'entrenadora de la selecció alemanya sub-19 de futbol femení, qui va ser nominada a la millor jugadora FIFA de futbol femení del món el 2006 i sobre aquest tema ens va dir:

"Al meu entendre, el futbol femení ha de deixar de comparar-se amb el futbol masculí. Perquè no hi ha cap altre esport en el món que sigui tan universal. Tothom coneix als grans equips i estrelles del futbol masculí, en el racó més inhòspit del món, els coneixen. No és molt realista pensar que el futbol femení arribarà a aquest nivell. I tampoc ho veig necessari. Deixem de parlar de la visibilitat del futbol femení i parlem de l'esport femení en general."

Estàs d'acord amb les seves declaracions?

Sí, crec que comparar el futbol femení amb el masculí és un error. És futbol i ja està. Es juguen diferent, hi ha un altre tipus de negoci i altres pressupostos... però continua sent futbol. Cal parlar de futbol en general i ja està. En l'esport femení ha d'haver-hi una igualtat i donar-li visibilitat en tots els sentits, sigui futbol o bàsquet. Crec que, al final, continua sent el mateix esport practicat per dones, que és molt important, però deixem de costat si és masculí o femení.

Quin balanç fas de la temporada que tot just has finalitzat amb el RCD Espanyol?

La temporada ha estat dura i complicada. Vam começar amb una bona ratxa, i després vam entrar en una dinàmica molt negativa, col·locant-nos en llocs gairebé de descens sense poder sortir-ne. Van canviar d'entrenador. Es necessitava un canvi, no perquè era culpa seva, però quan l'equip entra en aquest tipus de dinàmiques cal sortir-ne.  A partir d'aquí, l'equip es va desbloquejar i va començar a guanyar, vam anar cap amunt i ens salvem tres o quatre jornades abans del final de Lliga. Ens va donar estabilitat i comencem a jugar d'una altra manera perquè mentalment estàvem desbloquejades.

A més, vaig tenir la mala sort que el 18 de febrer, durant un entrenament, em van partir el pòmul de la cara i vaig estar un mes de baixa. Una vegada recuperada, l'equip estava bé, en una dinàmica positiva i em va costar tornar a entrar en l'11.

En global d'aquest any, l'Espanyol ha quedat en millor posició que l'any passat, l'equip ha fet millor futbol i ens hem de quedar amb això.

Què creus que li ofereix el futur a "Mariajo"?

Els anys van passant i al final pesen, et pesa més el cos, el cap... cerques altres coses. Sempre penses: "ho deixaré aquest any" i després t'entren els dubtes... Però si el cos respon, crec que deixar-ho no és una opció. Mentre que el teu cos aguanti i la teva ment segueixi endavant penso que has de continuar jugant, perquè és un esport meravellós, és la meva passió, tant el futbol 11 com el futbol platja. Que sigui el teu cos el que digui "fins aquí" i no tu, perquè te'n pots penedir. Jo espero seguir almenys dos o tres anys més.

Moltes gràcies, Mariajo! Sort en els teus pròxims reptes esportius sobre la sorra i sobre la gespa.

Fotos: Beach Soccer