La consecució d'un somni: ser futbolista

Va començar a jugar a futbol amb 5 anys, somiava en arribar a ser futbolista professional algun dia. Amb 13 va entrar al planter del Nàstic de Tarragona, però als 16 anys va arribar la primera, de diverses, lesions al genoll. "Era un tema de cartílag, una lesió que no té cura, però que tampoc va ser un handicap per a mi. Vaig començar a fer rehabilitació a la platja, perquè encara tenia al cap ser jugador professional de futbol."

I a la platja, com no podia ser d'una altra manera, va començar una carrera tant inesperada com meteòrica: va passar de jugar el Campionat de futbol platja de la seva localitat, Torredembarra, al Campionat d'Espanya, i de la Selecció Catalana, a la Selecció Espanyola i al món sencer.

"No m’imaginava que un pla de recuperació generaria el que ha generat, bàsicament, perquè jo veia el futbol-platja com un entreteniment, ni tan sols com un esport."

Premi a l'esforç i a la constància

Quan definitivament es va decidir pel futbol platja, va veure clar el que havia de fer: "Vaig començar a entrenar durant tot l'any i em van començar a arribar ofertes, la primera de Dubai. Per a mi va ser impressionant rebre ofertes de qualsevol part del món. Em vaig adonar que era un estil de vida."

I 8 temporades després, li va arribar la recompensa: ser nomenat el Millor Jugador de Futbol Platja del Món en una gala celebrada, justament, a Dubai.

"Quan vaig començar amb 19 anys, em vaig marcar una sèrie d’objectius i un d'ells era aconseguir aquest guardó i pujar en aquell escenari. Però quan va arribar el moment, vaig sentir que aquests 8 anys es van reduir al palmell de la meva mà i vaig pensar: ja? Vaig plorar desconsoladament, vaig treure de dins aquests 8 anys de treball enfocats a aconseguir ser reconegut algun dia. Però no cap a la gent, sinó per a mi mateix. Gràcies a tothom que m'ha donat suport i al meu esforç, ho hem aconseguit. Va ser impressionant, impressionant."

El futbol platja espanyol a Europa i en el món

La Selecció Espanyola es troba actualment a la 5a posició del rànquing europeu i a la 10a del rànquing mundial, on Rússia, Itàlia, el Brasil i Iran s'erigeixen com a grans potències entre els 114 països que participen en el Beach Soccer World Rànquing. Està Espanya fent un bon paper?

"Jo diria que la Selecció Espanyola està en procés d'aconseguir alguna cosa important. Perquè tenim bastants jugadors joves que estan a la sub-21, que pugen, que tenen un gran talent, però que no tenen experiència. I jo, ara que en tinc 27, entenc això de l'experiència. Abans no ho entenia."

I afegeix: "Diria que el nivell que tenim no es reflecteix en la posició del rànquing on estem. Ho crec sincerament. Estic segur que, amb treball i més temps de preparació, això canviarà molt."

Països sense platja, líders de futbol platja?

Sembla lògic pensar que, els països on hi ha molta cultura de platja, com el Brasil, hagin de ser els líders indiscutibles d'aquest esport. Però només cal veure el rànquing mundial per emportar-se més d'una sorpresa: Rússia, Iran, Suïssa i Paraguai estan en el top 10.

"La resposta és molt senzilla: bàsicament es tracta d'apostar. Quan apostes per alguna cosa, només has de tenir el talent i dedicar-li temps. I ells ho fan. Per exemple, a Rússia tenen una de les millors lligues del món i juguen tot l'any. A l'hivern, en pavellons coberts i a l'estiu, al descobert. I a Iran, la lliga dura 6 mesos, a diferència d'altres llocs on només dura un mes."

Manual per a aconseguir l'èxit

La d’en Llorenç Gómez és una d'aquelles històries que semblen improbables; un xaval de Torredembarra que somiava en ser futbolista professional, com milions de joves, que veu com una lesió l’aparta d'aquest camí. Però lluny de frustrar-se, continua lluitant i el destí el recompensa amb una nova passió i estil de vida.

"Crec que quan una persona vol fer alguna cosa a la seva vida, sigui el que sigui, si té el talent, l'única cosa que ha de fer és dedicar-li hores, i tard o d'hora, li arribarà. Jo sabia que en aquest esport tinc unes aptituds, que no les he triat jo, sinó que la vida m'ha regalat i que, amb treball, el moment arribaria. Sóc una persona que, quan vull alguna cosa, fins que no ho aconsegueixo, no paro... Sabia que algun dia pujaria a aquella tarima i que em donarien el guardó. Això sí, també sabia el sacrifici que comportaria: el temps de dedicació, l'esforç, quines coses havia de deixar de fer i on havia de posar el meu focus d'atenció."

La seva actitud és, sens dubte, el secret del seu èxit. Llorenç Gómez sap l'important que és encarar la vida amb un somriure. Només cal donar un cop d'ull a les seves xarxes socials per a fer-se una idea.

"Estic tot el dia fent broma, intento fer somriure a qui no somriu perquè crec que és molt important i un factor clau per l'èxit del grup. Si tens una energia positiva, et sentiràs còmode i sortiràs feliç al carrer. En canvi, si és negativa, no. A l'equip és el mateix, si estàs entrenant i entre els companys hi ha riures i alegria, que no significa que no hi hagi intensitat, el grup tirarà cap endavant. En un partit, hi ha moltíssima diferència quan l'energia és positiva o negativa."

A Mediterranean Sport Village li augurem una futura carrera com a coach quan es retiri de la competició. I estem segurs que ho farà igual de bé que les xilenes acrobàtiques sobre la sorra.

Molta sort Llorenç!

Fotos: Beach Soccer