Ets ciclista professional des del 2013. Cinc temporades amb l'equip Lointek, tres més al Movistar i l'últim amb l'italià AR Monex. Quin balanç fas de la teva carrera?

Lointek, que era l'equip UCI de la meva zona, va ser molt important perquè em van permetre compaginar el ciclisme amb la carrera de química. Em deixaven entrenar i córrer quan podia per continuar estudiant. Després vaig fer el salt a l'equip Movistar, que ja era més professional, i és el que em va permetre dedicar-me 100% a l'esport.

Durant tots aquests anys he après que és possible, que aquella nena que tot just començava ha estat capaç d'arribar a ser ciclista professional.

Començant tan jove i compaginant-ho amb una carrera, deus haver sacrificat moltes altres coses. Ha valgut la pena? El teu entorn t'ha acompanyat?

El ciclisme és un esport que t'absorbeix per complet... Acabes pensant en la bicicleta tot el dia. Jo, personalment, he hagut de sacrificar moltes coses, sobretot quan estudiava. No feia res més que estudiar i entrenar, i dormia 5 h al dia. No tenia ni tan sols entrenador, perquè no podia seguir un entrenament, sinó que ho feia jo mateixa com podia. Les carreres eren la meva vàlvula de fuita i els entrenaments una manera de carregar piles per a continuar estudiant.

En resum, la bicicleta és la meva vida... Si em treus la bici, m’ho treus tot.

I tot això, gràcies a la meva família que sempre m'ha donat suport, fins i tot quan vaig acabar d'estudiar, em van donar totes les facilitats perquè jo pogués centrar-me en els entrenaments i en descansar. I el que més vaig notar va ser el fet de poder descansar, que és molt important per a un esportista.

Què creus que li aportarà l'equip Drops- Le Col a la teva carrera professional?

És la primera vegada que no utilitzo la meva llengua materna en un equip i això m'inquietava una mica, però des del primer moment m'he trobat una gran família a Drops Le-Col. I tot i que és una altra cultura i una altra manera de veure el ciclisme, sembla que fa 5 anys que corro amb elles. Ara només ens cal entrenar més per a conèixer-nos millor, però des del principi ha estat una pinya i crec que aprendré molt.

I, jo que ja tinc vint-i-set anys, també puc ensenyar tot el que he après al llarg de la meva carrera a les més joves que vulguin arribar a ser grans corredores.

Quin serà el teu rol en l'equip?

Sóc escaladora, per les meves característiques físiques. Per això, el meu rol serà fer de líder a les grans voltes, que és quan la carretera té una forta pujada i és el que més domino. Per a això, cal tenir a un gran equip a darrere, que jo les pugui ajudar quan més ho necessiten i a l'inrevés, que quan s'acosti una pujada jo estigui ben abrigallada per a arribar el més endavant possible amb la menor despesa energètica. Continuaré treballant per a ser una més de l'equip i ajudar en tot el possible.

Quina és la teva carrera favorita del calendari 2022?

Sempre he tingut una sensació especial al Tour d'Ardeche a França, vaig començar l’any 2013 i l’he corregut cada any excepte aquest i un altre any en què vaig tenir una lesió. Va ser on vaig aconseguir la meva primera victòria UCI i això és un record molt especial.

D'altra banda, les carreres del País Basc són i seran sempre les més especials. El públic basc té quelcom d’especial, i si a més són les teves arrels... Omplir les cunetes de gent que crida el teu nom... Només dir-ho ja se'm posen els pèls de punta!

Quina opinió tens de la salut del ciclisme femení a Espanya?

El ciclisme femení està canviant molt i jo estic vivint aquest canvi. Quan vaig passar a professionals, a Espanya hi havia només 2 equips UCI femenins; el Biscaia i el Lointek. Amb molt d'esforç i els pocs mitjans que tenien aconseguien que sortíssim a competir. I era en aquestes carreres quan t'adonaves que els equips femenins d'altres països tenien una altra categoria, semblaven extraterrestres, no podíem competir amb elles!

A poc a poc el nivell del ciclisme femení espanyol ha anat creixent, i en part ha estat gràcies a equips grans com Movistar que ens va donar la possibilitat de ser més professionals. Vam començar a creure més en nosaltres mateixes i deixar de veure a les holandeses com unes extraterrestres, sinó com a ciclistes a les quals podíem guanyar.

Fins i tot vam començar a tenir la possibilitat de treballar com elles. Cal tenir en compte que a Espanya encara hi ha un altíssim percentatge de dones ciclistes que no poden viure del ciclisme i que el compaginen amb un altra feina o amb els estudis. Som molt poques les privilegiades que podem viure de l'esport.

Ara mateix a Espanya hi ha qualitat, però hi ha molts equips UCI i aquest potencial està molt repartit entre tots aquests equips. Jo crec que seria millor tenir menys equips i concentrar més aquest potencial, però bé, és la meva opinió.

Quina importància té per a tu el factor psicològic en la carrera d'una ciclista professional?

Jo sempre he cregut que el ciclisme té més de psicològic que físic. Ja pots tenir unes qualitats físiques excel·lents que, si el cap no et funciona, no rendiràs. A vegades, vas a una carrera sense moltes expectatives i acabes rendint més que en altres carreres que has preparat a consciència i en les quals sents molta pressió.

És un esport molt dur i es passen moltes hores en solitari a la carretera. Hi ha persones que entrenen amb més gent, però jo em puc passar 4 h sola amb mi mateixa a la carretera, i imagina't la de voltes que pot donar el cap! Sens dubte, és un esport molt psicològic.

Com valores el teu primer stage a Mediterranean Sport Village?

L'equip és la cinquena vegada que ve a Mediterranean Sport Village, però jo no havia vingut mai abans. Havia mirat la web abans de la nostra arribada, però en persona les instal·lacions han superat les meves expectatives.

El menjar està adequat a les necessitats dels esportistes, el guarda bicis estan molt bé, hi ha molt d'espai a l'aire lliure i tenim el nostre propi apartament, cosa que no té res a veure amb estar tancades a hotel, més ara amb la COVID. És genial tenir espais tan amplis i oberts a l'aire lliure.

Pel que fa a les rutes, jo només coneixia aquesta zona de passada pels Jocs del Mediterrani. M'ha impressionat la quantitat de carreteres tranquil·les que hi ha sense trànsit. A més, el bon temps està assegurat, així que tornaria moltes vegades.

Moltes gràcies, Eider!

Fotos: Drops Le-Col