Concentrat amb la selecció espanyola a Mediterranean Sport Village per a la preparació dels Jocs Europeus de Minsk 2019, xerrem amb el jove torrenc per a esbrinar quina és la clau del seu èxit.
Vas ser guardonat com a autor del Millor Gol del 2018. T'ho esperaves?
Guanyar el premi al Millor Gol del 2018 ha estat una experiència increïble per a mi. Imagina la quantitat de gols que hi ha durant tota la temporada i escullen el teu!
Estic molt feliç perquè van votar moltes persones i mai ho oblidaré, a més a més, vaig tenir la sort de compartir premi amb en Llorenç, que va ser guardonat com el Millor Jugador del Món.
En una gala de luxe a Dubai, dos nois de Torredembarra s'emporten els dos millors premis, envoltats de jugadors brasilers, considerats els reis d'aquest esport... És això més motiu d'orgull?
Per a nosaltres és un orgull, sí. És molt difícil i suposo que amb el pas dels anys ens adonarem realment del que hem aconseguit. Arribar aquí és molt complicat, tant el cas de Llorenç, que va guanyar el premi al "Millor Jugador del Món" com el meu "Millor gol de l'any". Així que molt feliços. I, gràcies també a l'equip, perquè sense ells és impossible guanyar-lo.
Com i quan vas començar a jugar al futbol platja?
Vaig començar a jugar a futbol platja fa 5 anys. Un dia vaig anar a jugar a la platja amb els amics i allí estava en Llorenç, que em va animar a entrenar amb ell. Van anar passant les setmanes i vaig veure que m'agradava molt.
Després, vaig jugar un primer campionat amb Catalunya i allí va ser on en Joaquín Alonso, el seleccionador espanyol, em va veure. Li va agradar com jugava i em va dir que continués entrenant, perquè probablement em convocaria l'any següent. I així va ser, em va convocar a una primera concentració i, després, ja vaig debutar en un Mundial.
En 5 anys has passat de jugar per a passar-t'ho bé a estar al lloc més alt d'aquest esport.
En 4 o 5 anys ha estat tot un ascens rapidíssim. La veritat és que no m'ho esperava... Quan vaig començar a jugar era impensable imaginar que guanyaria el premi al Millor Gol del Món, que seria internacional amb Espanya o que jugaria en tantes lligues estrangeres. Era impensable, però a base de molt de treball...
Els nois que venim de Torredembarra; en Llorenç, l’Adrià i jo mateix... hem passat moltes hores entrenant i, al final, l'esforç s'ha vist recompensat. És complicat mantenir-se en l'elit d'un esport, però a força de treballar, aquí estem.
A banda de jugar amb la Selecció Espanyola, jugues amb l'UD Levante a la Lliga Nacional de Futbol Platja, amb qui has aconseguit el bronze a l'Euro Winners Cup 2019. Com valores aquest resultat?
Jugar amb el Levante i representar a un equip espanyol és especial per a mi. A Espanya, costa molt internacionalitzar-se amb el futbol platja. Hi ha molts països que econòmicament són més forts, per això, quedar tercers a l'Euro Winners Cup, que és la Champions League del futbol platja, ha estat molt gratificant per a nosaltres.
Tenim tot el suport del president del Llevant i de tota la secció del Llevant. No dic que penséssim que arribaríem molt lluny, però sí que sabíem que teníem un bon equip, estàvem confiats i la veritat és que, quedar tercers d'Europa, no és gens fàcil.
També has fitxat pel Napoli Beach Soccer, compatibilitzaràs totes dues lligues?
Jugar al futbol platja et dóna l'opció de jugar en més d'un equip i en més d'una lliga. Si pots compatibilitzar les dates, pots fer com jo, que jugo amb l'UD Levante a la lliga espanyola i al Napoli Beach Soccer de la lliga italiana.
Les lligues més fortes del món són la lliga russa i la lliga italiana, llavors, és molt important estar en alguna d'elles. Tota l'elit del futbol platja estan en alguna d'aquestes dues lligues. A més a més, costa molt, perquè només poden jugar 3 estrangers per equip. Així que has de lluitar per a aconseguir fitxar per algun d'aquests equips.
Jugant en tantes competicions i equips diferents, es podria pensar que us guanyeu molt bé la vida...
El futbol platja és un esport minoritari. Dóna per a viure, sí, però viure d'això et requereix anar a jugar a moltes lligues i viatjar molt... No és com tenir un contracte de futbol 11 amb l'FC Barcelona, per exemple, que saps que passaràs tota la temporada al mateix lloc. Si vols guanyar-te la vida amb el futbol platja, has d'anar de lliga en lliga i lluitar molt per a aconseguir viure d'això d'any a any, però no és, ni de bon tros, comparable amb el futbol 11.
Què creus que és el més difícil d'aquest esport?
El més difícil del futbol platja és que és un esport molt físic. Si a qualsevol persona li demanes que camini o corri per la sorra, es cansa de seguida. Llavors, imagina't jugar un partit d'alt nivell contra seleccions mundials, durant 36 minuts... és molt dur físicament.
Crec que això és el més complicat del futbol platja, adaptar-se a la sorra. A més a més, la pilota no bota com al futbol 11, de forma previsible, sinó que bota cap allà on vol. Has de coordinar molt bé el joc sobre la sorra amb el cansament.
Són aquestes dificultats les que més t'enganxa del futbol platja, o és una altra cosa?
El futbol platja enganxa per diverses raons. La primera és el clima, perquè sempre jugarem a llocs on fa calor. Després, a diferència d'altres esports, el nostre es juga en un estadi on hi ha música i molt bon ambient.
El futbol platja no és avorrit perquè hi ha molts gols, és espectacular, fem moltes xilenes... I no t'avorreixes perquè has d'estar molt pendent del joc, perquè hi ha un gol darrere l'altre. És un espectacle diferent a tota la resta.
En els 5 anys que portes competint, has notat un major interès pel futbol platja?
El futbol platja està creixent moltíssim, sobretot a nivell internacional. Per exemple, fa uns mesos vam estar a Moscou en un estadi per a 14.000 persones jugant el Mundialito, una cosa impensable fa uns anys. La gent està apostant pel futbol platja.
La televisió és la que li dóna bombo a un esport i, a poc a poc s'estan interessant en el futbol platja. A escala internacional està creixent moltíssim però, sobretot, ha de créixer a escala nacional, que és el més important i interessant per a nosaltres.
Quina és la màxima meta que vols aconseguir com a jugador de futbol platja?
Seria increïble guanyar un títol important amb la selecció espanyola. Aquest any tenim l'opció de jugar un Mundial i seria increïble ser campions del món amb la selecció espanyola. Aquest seria el meu somni en futbol platja. Una vegada complert aquest somni, no sé el que vindria després, però estic segur que ser campió del món amb la teva selecció ja seria arribar al sostre.
Creus que teniu possibilitats?
Entre novembre i desembre d'aquest any es disputa el Mundial de Paraguai. Però primer ens hem de classificar a Moscou, que és complicat, perquè només els primers cinc classificats d'Europa s'asseguraran un lloc a Paraguai 2019. Però lluitarem per a aconseguir-ho.
I una vegada al Mundial, la competició es torna més difícil, perquè són molts dies de molt de desgast. El futbol platja no és com el futbol, que tens dies de descans, sinó que jugues un dia rere l'altre. Però, en qualsevol cas, crec que Espanya té un gran potencial per a lluitar per a guanyar el Mundial de futbol platja.
Mundial a part, aquest estiu disputeu els Jocs Mundials de Sorra a Qatar, on us enfrontareu a les millors seleccions del moment, liderades pel Brasil i Rússia. Creus que fareu un bon paper?
Jugarem contra les màximes seleccions com si fos un Mundial. Una vegada classificats, tenim opcions d'arribar lluny, n’estic segur. L'equip té confiança, l'any passat vam arribar a gairebé totes les finals i aquest any hem de seguir en la mateixa línia, perquè crec que tenim opcions de guanyar.
Parlem d'estils de joc. La selecció russa juga ran de sorra, en canvi, la selecció espanyola juga més per l'aire. És un estil millor que l'altre?
L'estil de joc és diferent segons la selecció. Jo diferenciaria tres estils, principalment. Primer, el del Brasil, que ho juga tot i fan màgia sobre la sorra. Són molt bons perquè des de ben petits que juguen a Rio, a Copacabana, i ho porten dins.
El segon, el dels russos, que són una potència mundial i es caracteritzen per jugar ran de sorra. Controlen molt bé la pilota per a baix, però no controlen tant el joc aeri. I el tercer, seria el nostre estil i també el de Portugal, que és el joc per a dalt.
Intentem jugar més per l’aire perquè creiem que el rival ha de córrer més per prendre’ns la pilota. És una lluita d'estils, que és el que fa interessant el futbol platja.
En el futbol platja, la qualitat i quantitat de sorra són aspectes fonamentals. Quines són les característiques que ha de tenir un bon camp de futbol platja i quina és la teva sorra preferida?
En el futbol platja, la sorra és un dels factors més importants, és la superfície sobre la qual es juga! La principal regla és que ha de tenir, com a mínim, 40 cm de profunditat. I per a nosaltres, això és clau. Per al meu gust i el dels meus companys, com més sorra hi hagi, millor. Perquè el nostre joc és per a dalt i molta sorra fa cansar el rival. En canvi, si hi ha poca sorra, el rival no es cansa tant.
Per a mi, la millor sorra que hi ha és la de Torredembarra, perquè hi ha profunditat, és molt fina i la veritat és que es juga molt bé. Al Mundialito de Rússia vam jugar en sorra de quars i va ser increïble provar-la, semblava que levitaves sobre la sorra. Després, et trobes sorres més bones o dolentes, però no hi ha un tipus de sorra específic per a jugar.
Quin és el teu pronòstic per als Jocs Europeus de Minsk?
Crec que l'equip està amb confiança per a aquests Jocs Europeus de Minsk. Tornar amb una medalla olímpica seria increïble per a nosaltres, és el que busquem i un dels reptes que teníem aquest any i estic convençut que farem un bon paper.
Tenim un grup molt difícil amb Rússia, Itàlia i Ucraïna, però crec que a ells tampoc els agradarà veure a Espanya en aquest grup, així que anirem amb tota la confiança del món per a intentar arribar el més lluny possible.
En el moment de realitzar l'entrevista, encara no s'havien celebrat els Jocs Europeus de Minsk. Avui, podem felicitar a l'Edu Suárez pel seu fantàstic pronòstic i a tota la selecció espanyola per aquesta medalla de plata.
Mira l'entrevista en video:
Molta sort, Edu!
Fotos: World Beach Soccer
