Albert Riera és el viu exemple de què, quan alguna cosa és per a tu, l’univers sencer conspira a favor teu per molt que t’hi resisteixes. El futbolista català que volia deixar el futbol i marxar un temps a aprendre anglès ja acumula 10 anys de carrera professional entre Nova Zelanda i Austràlia.

1. Com acaba un català jugant a futbol a Auckland, Nova Zelanda?

Vaig estar molts anys jugant en equips de tercera divisió a Catalunya. Combinava el futbol amb la meva feina de tècnic de transport sanitari, però mantenir les dues coses era un ritme molt exigent. Per desconnectar una mica, uns amics i jo vam decidir agafar un any d’excedència per aprendre anglès i vam fer cap a Nova Zelanda.

La meva intenció mai va ser anar a Nova Zelanda per jugar a futbol. Precisament, jo volia desconnectar del futbol. Però un cop allà, vaig conèixer el Ramón Tribulietx, l’entrenador que em va donar l’oportunitat de jugar a l’Auckland City, i tot va canviar.

2. Com vas viure el contrast entre la nostra cultura futbolística i la seva? 

Adaptar-se al seu estil de futbol no és senzill. Tenen una forta influència del futbol anglès, que és un joc més dur i més directe. El Ramón em va ajudar molt en el procés d’adaptació.

Una de les coses que més em van impactar va ser la seva honestedat. Per exemple, quan la pilota surt fora de banda, aquí fem servir molt la picardia. En canvi, a Nova Zelanda no està ben vist, ni pels teus propis companys. Segurament es tracta d’una influència del rugbi.

Però també parla de la cultura del país, que no s’hi val guanyar a qualsevol preu. Es valora molt el fet de guanyar fent bé les coses, seguint les normes i amb honestedat.  Això em va agradar molt, i ho intentem inculcar a la gent nova que ve de fora.

3. Quin record tens de la teva primera etapa com a jugador de l’Auckland City FC?

Com que el motiu que em va portar a Nova Zelanda no era jugar a futbol, tenia molt poques expectatives i cada dia era una experiència. M’ho vaig prendre com una altra forma de viatjar. Utilitzar el futbol com a vehicle per conèixer llocs nous. I si, a més a més, pots guanyar, fer-ho bé i que la gent gaudeixi, tot és més fàcil.

Jo m’ho passava molt bé, i m’oferien renovar perquè ho feia bé. Així que ha anat tot molt lligat. Un any va portar a un altre i ara ja són deu anys.

4. La temporada 2013-14 fitxes pels Wellington Phoenix (Austràlia), guanyes el premi al millor jugador de la temporada i ets seleccionat pel combinat de millors jugadors de la lliga australiana. És aquella temporada el punt més àlgid de la teva carrera com a futbolista?

Jo tenia vint-i-vuit anys i ja feia 3 temporades que jugava a l’Auckland. De fet, tenia al cap retirar-me en acabar aquella temporada. Però una vegada més, el futbol em va sorprendre. Després d’aquell partit amistós l’entrenador dels Wellington Phoenix, un equip professional de la lliga australiana, em va oferir una prova.

Jo pensava que no m’agafarien, però en acabar l’entrenament em van oferir un any de contracte. I després d’una temporada, em van oferir renovar per tres anys més. En aquell moment jo ja tenia trenta anys, però quan se’t presenta una oportunitat així, no pots dir que no.

Em van convocar per la selecció dels All-Stars i vaig poder jugar 90 minuts contra la Juventus de Torí. Va ser un somni fet realitat. En anglès n’hi diuen: “late-bloomer”. Normalment, això passa als vint anys i a mi em va passar als trenta. Així que estic molt agraït al futbol. Ser entrenador també va sorgir de forma natural i és una forma d’agrair a l’Auckland City l’oportunitat que em va donar.

5. En aquell partit dels “All-Stars” vas compartir vestuari amb l’Alessandro Del Piero. Quina va ser la teva experiència de jugar amb un jugador com ell?

Pels jugadors dels All-Stars, un selecció dels millors jugadors de la lliga, va ser tota una experiència tenir a Del Piero al vestuari. Perquè el que fas, si t’agrada el futbol o hi has jugat, és observar aquests jugadors. No només dins el terreny de joc, sino també fora d’ell. Observes com es comporten i la professionalitat amb què entrenen. És una gran experiència i n’aprens molt només observant.

En aquell partit ell ja tenia quaranta anys i veies les ganes que tenia de seguir jugant. Ho veies en cada entrenament, com si tingués vint anys. Quan saps que la teva carrera futbolística s’està acabant, és quan gaudeixes més.

6. Tornes a Auckland City, aquest cop com entrenador, i guanyeu la lliga de campions de la OFC, que us permet disputar el Mundial de Clubs de la FIFA. T’imaginaves disputar aquesta competició en el teu primer any com entrenador?

A l’Auckland City tens l’obligació de guanyar. És un equip que té una cultura i un bagatge guanyador des de fa molts anys, gràcies al Ramón Tribureitx. Òbviament, sempre aspires al millor, però no esperava guanyar quatre títols el primer any d’entrenador!

7. Mirant al futur. Quins són els reptes de l’Auckland City de l’Albert Riera en un futur? Veurem a l’ Albert Riera a Europa?

Els entrenadors depenem molt dels resultats. De moment no em puc queixar, però soc molt conscient que algun dia pot canviar la meva sort i haver de marxar. Jo sempre intento donar el meu màxim i m’ho passo molt bé.

Per Europa no crec que m’hi vegeu com a entrenador... Mai pots dir mai, però no ho tinc en ment. M’agrada molt Oceania, estic enamorat del continent. La A-League m’encanta, la qualitat de vida i la professionalitat van de la mà i això m’atrau molt.

8. Com ha estat l’experiència d’Albert Riera i de l’Auckland City a les instal·lacions de Mediterranean Sport Village?

Excel·lent! Ens heu donat totes les facilitats des del minut 1. Els camps d’entrenament son increïbles i l’allotjament és fantàstic, és exactament el que volíem i necessitàvem, no podem demanar res més. A més de tenir el gimnàs i l’spa a la nostra disposició. Sobretot valoro el tracte humà, que al final és el que fa que Mediterranean Sport Village tingui una qualitat excel·lent.

9. Recomanaries a altres equips professionals venir a fer un stage a Mediterranean Sport Village?

Sense dubte! L’experiència ha sigut única. Molts dels nostres jugadors no han tingut unes instal·lacions com aquestes mai a la vida. Ha sigut una gran experiència per ells. Així que recomanaria a qualsevol que vingui a Mediterranean Sport Village, perquè aquí tindran tot el que necessitin.