contacta'ns mobileMail phoneIcon +34 977 38 90 00
Inici arrow-right blog
arrow-right
5 Claus psicològiques per remuntar un partit
arrow-right
arrow Tornar
Futbol | Psicologia Esportiva
5 Claus psicològiques per remuntar un partit
08.10.2019

7 de maig del 2019, estadi d’Anfield a les 22:55 h de la nit. L'àrbitre xiula el final del partit. Les cares dels jugadors blaugrana són el viu reflex de la frustració. El Barça ho tenia tot de cara per passar a la final després del 3-0 del partit d’anada al Camp Nou, però va acabar derrotat 4-0 per un Liverpool ressorgit de les cendres que, a més a més, recordem el seu himne, never walk alone.

Johan Cruyff va dir en una ocasió que, “els equips amb més fam són els que guanyen les finals”, recorda Vicenç Raluy. “Aquesta cita em sembla clau per explicar la derrota dels blaugranes a Anfield. El Barça tenia, probablement, més necessitat de guanyar que el Liverpool. Però el Liverpool tenia més fam que el Barça.  Això, portat a l’àmbit de la psicologia, ho podríem traduir d’aquesta manera: mentre un va enfocar el partit com un repte (motivació), l’altre el va enfocar des de la necessitat de no fracassar per no repetir la derrota de Roma 2018 (pressió, estrès, carència).”  

I el cert és que, els mitjans de comunicació, i la mateixa afició, es van encarregar de recordar durant dies i dies, en cada tertúlia, que el ridícul que es va fer a la semifinal de Roma no es podia tornar a repetir. Aquella necessitat imperiosa de no tornar a fallar, va exercir una pressió tan gran que va acabar condemnant els blaugranes?

Claus psicològiques per remuntar un partit que s’ha complicat

1. Aprendre dels errors del passat

Treballar els fracassos com una oportunitat d’aprenentatge, analitzar què ha passat, per què ha passat i què es pot fer per millorar la pròxima vegada que ens trobem amb una situació similar, és fonamental.

El Barça va anar a Anfield, sense haver après massa cosa de Roma 2018 ni del partit d’anada. Per tant, quan les coses es van començar a torçar i a assemblar-se als fets de Roma, els jugadors es van començar a bloquejar. Llavors, és quan es perd la concentració i, probablement, es comencen a prendre males decisions”, afirma Vicenç Raluy.

I afegeix: “Hi va haver una mala valoració cognitiva. Es va gestionar la situació com una amenaça, des de la por. El mantra era: ‘tinc por que torni a passar el que va passar a Roma’. I això és gairebé una sentència.  Un exemple molt banal, si et dic, no pensis en un elefant rosa, ets realment capaç de no pensar-hi? Inevitablement hi penses. Per tant, quan tens una valoració cognitiva d’amenaça, tot el que tens al cap és el que no vols que passi. I, inevitablement, contribueixes a fer que passi.

Què s’hauria d’haver fet? Centrar-se únicament en allò que depèn de tu, que no és el resultat del partit,  si no l’execució del joc. D’aquesta manera, redirigim la concentració dels jugadors a fer bé la seva tasca.”

2. El nivell d’activació adequat

El control de l’activació és una funció fonamental per la gestió de l’ansietat i les emocions a l'esport. Pots llegir-ne més a l’article “Com influeixen les emocions en el rendiment Esportiu?”

Segons Raluy, “El nivell d’activació amb el que van sortir els dos equips, era molt diferent. El Liverpool va sortir amb un nivell d’activació brutal i amb molt de ritme. No tenien res a perdre i, per ells, la remuntada era un repte engrescador, heroic. En canvi, el Barça va sortir, o bé amb un nivell d’activació molt baix, o bé amb un nivell d’activació tan alt que es va acabar bloquejant.”

I matisa: “És temptador dir que van sortir a jugar sense ganes. Però qualsevol equip d’aquest nivell vol guanyar una semifinal de la Champions. Per tant, no podem atribuir la derrota del Barça a una falta de ganes, sinó a una mala gestió del nivell d’activació i de la valoració cognitiva.”

3. Tenir clars qui són els líders de l’equip

Els grans equips de primera divisió tenen psicòlegs i molts recursos, però, els fan servir? Treballen la psicologia només a títol individual o també grupalment? L’entrenador li dóna el valor que té a la psicologia esportiva? Els jugadors hi creuen? Es deixen ajudar o assessorar?

Quan l’equip està immers en una dinàmica negativa i d’estrès, tenir un líder capaç de desbloquejar l’estat anímic grupal, també és un factor clau. Però això és quelcom que s’ha de treballar progressivament des de la direcció tècnica de l’equip.

“Hi ha molts tipus de lideratge. Per exemple, quan parlem del lideratge a una empresa, els líders democràtics són ideals. Però en una situació de crisi, no hi ha lideratge democràtic, hi ha un protocol d’actuació. I aquest protocol s’ha d’haver treballat prèviament, s’ha d’haver après a controlar el nivell d’activació del grup i a identificar quins són els líders que ajudaran a treure l’equip del bloqueig. El dia del partit és com el dia de l’examen, ja és tard per intentar estudiar-se la lliçó”, afirma Raluy.  

4. Parlar del ‘com’ i no del ‘què’

Per a Vicenç Raluy és important entendre que, en qualsevol partit, sempre hi ha una part que no depèn de tu. Per tant, cal enfocar-se en el com i no el què. En ‘com’ jugarem i no en ‘quin’ resultat obtindrem.

“Centrar-se en el ‘com’ dóna confiança als jugadors, perquè depèn d’ells. Els ajuda a centrar-se en la seva tasca específica. Per exemple, no és el mateix demanar-li a un bomber que apagui un incendi com sigui, que donar-li unes pautes de com ha d’apagar l’incendi. Aquestes pautes (el com) ajuden a bloquejar les emocions que ens paralitzen davant l’estrès i a centrar-se en l’execució de la tasca.”

5. La clau de tot plegat

Sabem que els pensaments afecten les emocions; que les emocions afecten el comportament i que, per tant, les emocions afecten la presa de decisions. Per això és tan important treballar la psicologia esportiva. En general, podríem afirmar que els esportistes han treballat bé la seva psicologia quan

  • Tenen confiança en si mateixos perquè saben que, fent bé el que saben fer, es multipliquen les opcions d’aconseguir el seu objectiu.
  • Saben gestionar l’estrès.
  • Estan motivats i viuen els partits com un repte engrescador, en positiu.
  • Són capaços de concentrar-se en allò que depèn d’ells mateixos.

Ets futbolista i busques un lloc on fer un stage de qualitat? Al Complex Esportiu Futbol Salou tenim tot el que necessites!